TMF (tot menys futbol)

TMF (tot menys futbol)

la frase

“Trobo la televisió tremendament educativa. Cada vegada que algú l’encén, me’n vaig a una altra habitació a llegir un llibre” Grouxo Marx

dijous 8 de gener de 2009

En lloc segur de Wallace Stegner

Gènere: novel·la

El marketing editorial ens ha aconseguit ocultar autèntiques perles de la literatura nord-americana que Libros del Asteroide està aconseguint desenterrar: és el cas de William Maxwell amb el seu Vingueren com a orenetes, o David Kidd amb les seves Historias de Pekín; ara li ha tocat el torn a l'autor d'aquest meravellós relat que us vull presentar: Wallace Stegner.

Stegner va ser professor de literatura a Wisconsin, com Larry Morgan, protagonista i narrador d'aquesta novel·la, i més tard va impartir classes a Harvard i Stanford. Va guanyar nombrosos premis, entre els que cal destacar el Pullitzer l'any 1971 amb Angle of Repose i l'any 1976 el National Book Award amb The Spectator Bird (encara, inexplicablement, inèdits en català o castellà, esperem que l’Asteroide hi posi remei)...

A Un lloc segur, un escriptor, editor i professor de literatura ja retirat - alter ego de Stegner - retorna amb la seva esposa a la residència d’estiu dels Lang a Vermont. Aquest retorn físic el porta a un retorn nostàlgic envers els anys de la depressió nord-americana, quan es va iniciar la seva carrera com a professor de literatura a Wisconsin i la profunda amistat que els ha unit per tota la vida a en Sid Lang i la seva esposa Charity. Un recorregut per les dificultats que van haver de superar per obrir-se pas a la vida, per les tensions intel·lectuals i familiars, per les aspiracions frustrades per uns i colmades per d’altres…

Un relat carregat de contrastos: la intensa felicitat d’uns personatges sobre el fons gris de la depressió nord-americana, la llibertat creativa d’en Larry envers l’obligat academicisme d’en Sid, la impulsivitat vitalista de la Charity versus la passivitat del seu espòs, la generositat descuidada de la Sally i el desmesurat afany de la Charity de preveure-ho tot fins al més mínim detall… Uns contrastos que donen vida i relleu a uns personatges que a mida que transcorre la novel·la es van guanyant el nostre cor, fins despertar en nosaltres aquesta mateixa nostàlgia, perquè cada pàgina ens fa sentir com la nostra juventut també fuig i deixa pas a un “anar fent”, mentre intentem, com ells, posar en ordre tot allò que la vida s’encarrega de desgavellar.

Sembla que Stegner hagi volgut fer cas al suggeriment que fa la Charity en el llibre: “perquè no ignores tot aquest material en què es concentren tants escriptors moderns i escrius sobre alguna criatura humana decent, amable i bona que duu  una vida normal en una comunitat normal, que s’interessa per les coses que interessen a la gent normal, la família, un bon espectacle que enlairi l’ànim?” perquè això és precisament el que aconsegueix Un lloc segur, fer-nos veure que la vida és dura, sí, però que paga la pena de ser viscuda, que no ens faltaran mai les dificultats, però que l’amor tot ho dignifica.

Cal destacar també la magnífica traducció de Dolors Udina. Només trobo a faltar una introducció més extensa, que reveli els trets autobiogràfics que s’insinuen durant el llibre.

El recomana: Txema Simon

dijous 13 de novembre de 2008

Vida de Pi, de Yann Martel

gènere: novel·la d'aventures

Als seus setze anys, Pi Pattel duu una vida feliç a la ciutat de Pondicherry, a l’Índia, el zoo de la qual és regentat pel seu pare. Malgrat tot, la família Pattel decideix emigrar al Canadà per a millorar la seva situació. Per això, s’embarquen en una travessia en vaixell que els ha de dur al continent americà. Però el viatge es truncarà quan una gran tempesta fa naufragar el seu vaixell. Pi n’és l’únic supervivent i es troba tot d’una enmig del Pacífic en un bot salvavides, en companyia d’una hiena, un orangutan, una zebra ferida i Richard Parker, un enorme tigre de Bengala. Sobreviurà Pi a aquesta situació?La novel·la fuig de ser una “aventureta” juvenil més. És tota una mostra de la capacitat de l’home per superar-se en situacions límit, sense perdre mai l’esperança, i que no deixa de banda la visió sobrenatural de l’existència humana. Yann Martel ens convida a reflexionar amb aquesta obra mestra, que depara un final sorprenent i impactant alhora.

El recomana: Juanma de Ribot

Fahrenheit 451, de Ray Bradbury

gènere: novel·la ciència-ficció

L’autor del llibre crea una situació imaginària, però molt i molt suggerent, per a denunciar la manca de reflexió, contemplació i pensament a la que duen algunes costums de la societat d’avui. Alhora, la història i els protagonistes del llibre estan molt ben treballats. Per fer-nos una idea, en el mon que imagina Bradbury, mantenir una amigable conversa amb un grup de persones en una terrassa es considera un delicte.El llibre, curt en extensió, reflexiona sobre la influència en la formació de cadascú i en les relacions amb els altres dels mitjans audiovisuals, els mitjans de comunicació i el ritme de vida actual.

El recomana: Salva Lorda

dimecres 5 de novembre de 2008

Artemis Fowl, de Eoin Colfer

gènere: Aventures. Fantàstic

Artemis Fowl té dotze anys i viu a Irlanda. La seva família és rica, però ell vol aconseguir encara més diners. A través d’internet descobreix l’existència d’un mon subterrani, habitat per estranys personatges. El protagonista, en el seu afany absurd de diners, segresta una elfa i es proposa cobrar un rescat. Els amics de “Holly Canija”, així és com es diu l’elfa segrestada, faran tot el possible per alliberar la seva amiga. L’intel·ligent Artemis Fowl dissenyarà uns plans absolutament fantàstics per tal de sotir-se amb la seva.Recomanat per a tots els fans de la literatura d’aventures i fantasia. Aquest és el primer llibre d’una saga que promet emoció fins a l’ultima pàgina.

el recomana: Xavier Fàbrega Moyano (3r ESO)

Jo No, de Joachim Fest

gènere: Novel·la històrica

Aquest excel·lent llibre narra la història de Johannes Fest, pare del periodista i escriptor alemany Joachim Fest. El llibre se situa en l’Alemania nazi, on el pare de Fest, home de profundes conviccions catòliques, és acomiadat de la feina per oposar-se al nazisme.“Ni que tots et fallin, jo no” és la màxima que inculca als seus cinc fills per a que es neguin a acceptar el règim nazi i afrontin amb fermesa la dura pressió social contra la seva família. Això provoca que l’ambient se’ls torni cada vegada més hostil. El nucli familiar resultarà vital per a afrontar les dificultats.El llibre està escrit en un estil adient i fàcil. Recomanat per a tots aquells que vulguin aprofundir des d’una nova perspectiva en aquest període tan trist de la nostra història. A més, tindran l’oportunitat de conèixer un veritable model: un home que es negà a abandonar els seus principis, vivint contracorrent.

el recomana: Joan Rodríguez Salleras (2n BTX)